Resultats

En aquest apartat exposarem els resultats del nostre instrument de tècnica quantitativa. Una vegada hem obtingut totes les respostes de l'enquesta sobre els CRAE's, hem aprofundit en els resultats a partir de l'anàlisi dels següents gràfics. 

L’enquesta ha estat contestada per un total de 68 persones que formen part del campus de Cappont de Lleida (Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social; Facultat de Dret, Economia i Turisme i Facultat Politècnica Superior). En un principi en teníem menys però finalment hem ampliat les respostes.  

Per una banda, hem considerat oportú preguntar sobre les dades biodemogràfiques per tal d’identificar el perfil dels nostres participants. Per altra banda, hem formulat un seguit de preguntes que hem cregut convenients per tal d’assolir els objectius prèviament plantejats. 

A continuació exposarem els gràfics extrets de cada una de les preguntes del qüestionari, en els quals hi ha un gràfic de sectors que fa referència a la pregunta en general i seguidament hi ha un gràfic de barres en el qual es pot observar l'opinió que té cada facultat. A més, hem extret el màxim de dades estadístiques possibles.

DADES BIODEMOGRÀFIQUES:

1. SEXE

Pel que fa al sexe de les persones enquestades podem comprovar que la majoria d'aquestes són les dones amb un 71%, mentre que la resta són un total de 29% d'homes. 

El sexe és una variable qualitativa nominal. 

2. EDAT

    

L'edat dels participants oscil·la entre els 18 i més de 30 anys. La majoria de persones (35 de 68) tenen entre 22 i 25 anys i, tal com podem veure en el segon gràfic, la gran part pertanyen al sexe femení (23 de 35 persones). La moda és entre 22 i 25 anys, ja que és la franja d'edat dels enquestats que més han respost.

L'edat és una variable quantitativa discreta.

3. FACULTAT

• Aquest gràfic representa una variable qualitativa. 

Els participants de l'enquesta són estudiants del Campus de Cappont de la Universitat de Lleida, més concretament de la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social, de la Facultat de Dret, Economia i Turisme, i finalment, de la Facultat Politècnica Superior. En aquest gràfic, podem observar que la facultat que ha tingut una major participació ha estat la FEPTS.

La moda de tots els gràfics que fan referencia a les facultats, en tots els casos és la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social.

PREGUNTES DEL QÜESTIONARI:

     

• Aquests dos gràfics representen una variable qualitativa.

El 90% de les persones enquestades coneixen el significat del terme "Infància i adolescència en risc". Tanmateix, podem observar una diferència segons les facultats, ja que les persones enquestades de la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social tenen més coneixença sobre aquest terme vers els enquestats de les dues altres facultats. 

La moda és "Sí", ja que la major part dels enquestats tenen coneixement d'aquest concepte. 

     

• Aquests dos gràfics representen una variable qualitativa.

El 99% de les persones enquestades coneixen el concepte d'exclusió social. A més, podem observar una diferència segons les facultats, ja que les persones enquestades de la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social tenen més coneixença sobre el concepte d'exclusió social vers els enquestats de les dues altres facultats. 

La moda és "Sí", ja que la major part dels enquestats tenen coneixement d'aquest terme. 

               

• Aquests dos gràfics representen una variable qualitativa.

El 72% dels participants creuen que el col·lectiu d’infància i adolescència en risc està en exclusió social. Pel que fa als percentatges, el més baix amb un 12%, ens trobem que les persones enquestades ens diuen un "no" i amb un 16% que "no ho saben". En el gràfic de barres podem veure la petita diferència quant a les facultats, ja que depenent de la branca estudiantil els conceptes i coneixements varien, en el cas de la Facultat Politècnica Superior la resposta major és "no ho sé".

La moda és "Sí", ja que la major part dels enquestats creuen que aquest col·lectiu està en risc d'exclusió social. 

           

• Aquests dos gràfics representen una variable qualitativa.

Podem observar que el 81% de les persones enquestades han sentit parlar algun cop dels Centres Residencials d’Acció Educativa. Pel que fa a les facultats, comprovem que en les tres facultats enquestades el "sí" supera al "no", tot i que en la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball social la diferència entre el "sí" i el "no" és majoritària.

La moda és "Sí", ja que la major part dels participants han sentit parlar dels CRAE's. 

      

• Aquests dos gràfics representen una variable qualitativa.

Pel que fa a la pregunta de si tenen algun conegut que hagi residit o resideixi en un centre la resposta més elevada ha estat "no" amb un 57%. En el cas de les facultats podem observar que en cap de les tres predomina el sí. 

En aquest gràfic la moda seria "No", ja que la major part dels participants no tenen cap conegut que hagi residit o resideixi en un CRAE. 

     

• Aquests dos gràfics representen una variable qualitativa.

Podem contemplar que part dels enquestats saben quin tipus de professionals hi treballen, ja que el 66% té nocions sobre aquest camp. Pel que fa a les facultats tenim una gran diferència en els resultats, ja que en la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball el "sí" predomina majoritàriament per sobre del "no" i, en canvi, a les altres dues facultats el "no" és superior al "sí".

En aquesta pregunta vam trobar oportú afegir-hi conjuntament una pregunta oberta, ja que d’aquesta manera hem pogut observar els coneixements que té una part de la població. Així doncs, hem pogut veure que la resposta més anomenada han estat els educadors/es socials i, en segon lloc, els treballadors/es socials. 

La moda és "Sí", ja que la major part dels participants saben els professionals que treballen en aquests tipus de centres. 

                 

• Aquests dos gràfics representen una variable qualitativa.

El 46% dels participants tenen alguna noció sobre les activitats que es duen a terme, però un 16% respon que no té cap noció i un 38% respon "no ho sé". En les facultats observem que el "sí" predomina en la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball, i el "no ho sé" en les altres dues facultats, tot i que en la Facultat Politènica Superior el "sí" és un 0%. 

També ens va semblar interessant afegir una pregunta oberta, en la qual la majoria de les respostes han estat les següents: sortides, activitats en grup, activitats per adquirir hàbits, potenciar l’autonomia i activitats del dia a dia. 

La moda és "Sí", ja que la major part dels participants tenen alguna noció del tipus d'activitats que es realitzen en els CRAE's. 

                     

Aquests resultats estan distribuïts en les diferents opcions, tot i que predomina amb un 34% el "totalment en desacord". En el gràfic de barres observem que a la Facultat Politènica Superior la resposta que més hi predomina és "totalment en desacord", en el cas de la Facultat de Dret, Economia i Turisme la resposta predominant és la de "en desacord" i, pel que fa a la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball la més predominant és l'opció de "totalment en desacord". 

La següent taula de freqüències és una representació d’una variable que ha esdevingut quantitativa, ja que li hem atorgat un valor, per tant, és una variable quantitativa discreta.

• La mitjana és 1,88, cosa que significa que la major part de les respostes s’aproximen a la variable 2, que en aquest cas el valor de la variable és “en desacord”.
• La mediana es troba a la variable 2 (en desacord), ja que a la columna de la freqüència acumulada hi trobem el valor que queda a la meitat.
• El mode és “totalment en desacord” perquè és la variable que es repeteix més vegades.
• La variància d’aquesta taula de freqüències és 1,10.
• La desviació típica és de 1,05.
• Té una distribució asimètrica esbiaixada a l'esquerra.

         

La resposta "en desacord" s’encapçala amb un 43%, la segueix amb un 28% de respostes l'opció "neutre" i un 24% d’enquestats/des afirmen que hi estan "d’acord". Així doncs, un 1%  fa referència al "totalment en desacord" i un 4% referent al "totalment d'acord" queden en les posicions més baixes. Les tres facultats coincideixen amb un major nombre de respostes "en desacord".

La següent taula de freqüències és una representació d’una variable que ha esdevingut quantitativa, ja que li hem atorgat un valor, per tant, és una variable quantitativa discreta.

• La mitjana és 2,87 i, per tant, la majoria de les respostes s’atansen a la variable 3          (neutre).
• El mode és “en desacord”, ja que la variable més contestada es troba en el valor 2.
• La mediana és a la variable 3, "neutre".
• La variància és de 0,88.
• La desviació típica és de 0,94.
• Té una distribució asimètrica esbiaixada a l'esquerra.

             

• Aquests dos gràfics representen una variable qualitativa.

Un 47% dels participants creuen que els infants i joves que han residit en un CRAE tenen un retorn amb les seves famílies. En el gràfic de barres observem que les facultats d’Educació, Psicologia i Treball i de Dret, Economia i Turisme la resposta majoritària és un "sí" i en canvi la Facultat Politècnica Superior és "no ho sé". 

La moda és "Sí", ja que la major part dels participants estimen que aquests menors tenen un retorn amb les seves famílies d'origen.

Pel que fa a la pregunta de si els infants i adolescents que presenten algun tipus de trastorn (cognitiu i/o conductual) poden residir en aquests centres, un 49% d’enquestats/des està "d’acord", seguit per un 25% de respostes "neutres", 16% en "total desacord" i, en les dades recollides més baixes hi trobem un 9% que estan "totalment desacord" i un 1%  estima "totalment d’acord". Les tres facultats coincideixen amb la resposta (d’acord).

La següent taula de freqüències és una representació d'una variable que ha esdevingut quantitativa, ja que li hem atorgat un valor, per tant, és una variable quantitativa discreta.

• La mitjana d'aquest gràfic és 3,47, cosa que significa que la major part de les respostes s'aproximen a la variable "d'acord".
• La mediana, és troba a la variable "d'acord", per tant, a la variable quatre. 
• El mode és la variable número quatre, és a dir, "d'acord", perquè és la variable que es repeteix més vegades amb un 49% de les respostes.
• La variància és 0,84.
• La desviació atípica és 0,94.
• Té una distribució asimètrica esbiaixada a l'esquerra.

En aquest gràfic hi ha 35 respostes amb un valor de 5 (totalment d'acord), 20 respostes amb un valor de 4 (d'acord), 10 respostes amb un valor de 3 (neutre), 3 respostes amb un valor de 2 (en desacord) i en el valor d’1 no hi ha cap resposta. Per tant, podem comprovar que els participants consideren que la societat encara té estereotips amb aquest col·lectiu. 

La següent taula de freqüències és una representació d'una variable que ha esdevingut quantitativa, ja que li hem atorgat un valor, per tant, és una variable quantitativa discreta.

• La mitjana d'aquest gràfic és 4,28.
• La mediana, és troba a la variable "Totalment d'acord", per tant, a la variable cinc. 
• El mode és la variable número cinc, és a dir, "Totalment d'acord", perquè és la variable que es repeteix més vegades.
• La variància és 0,76.
• La desviació atípica és 0,87.
• Té una distribució asimètrica esbiaixada a l'esquerra.

        

• Aquests dos gràfics representen una variable qualitativa.

Un 74% dels participants no tindria cap prejudici amb les persones que han residit en un CRAE. En les facultats podem observar que en les tres predomina el "sí" per sobre del "no ho sé" i del "no". 

Per poder extreure una resposta més detallada, a l'enquesta vam afegir una pregunta oberta preguntant el “perquè”. Així doncs, la majoria d’enquestats/des opinen que no tindrien prejudicis, ja que ells/es no han escollit estar en aquesta situació i, són persones que tenen característiques diferents, per tant, no es pot jutjar a una persona sense conèixer-la.

La moda és "No", ja que la major part dels participants no tindrien prejudicis cap a una persona que hagi residit en un CRAE. 

               

• Aquests dos gràfics representen una variable qualitativa.

El 53% dels participants considera que "sí" que coneix algun d'aquests motius. La Facultat d’Educació, Psicologia i Treball predomina el "sí", i seguidament la Facultat de Dret, Economia i Turisme. En el cas de la Facultat Politècnica Superior la dada enregistrada superior és el "no". 

La moda és "Sí", ja que la major part dels participants coneixen alguns dels motius pels quals aquests menors accedeixen a un CRAE. 

Com descriuries una persona que resideix en un CRAE?

La majoria de respostes fan referència al fet que són persones que han tingut una infància complicada i desestructurada, per tant, aquest fet els duu a necessitar ajuda per part dels professionals (educadors, psicòlegs, institucions, entre d’altres), ja que no tenen les necessitats bàsiques cobertes.

Com creus que seria viure un dia sencer en un CRAE?

Gran part dels participants consideren que seria molt dur passar-hi tan sols un dia, ja que no és el mateix que estar a casa amb la família propera o extensa.